Millor que temut!
Les darreres setmanes les reunions d'obres a Cala Mayor han estat força exigents. Havia confiat en un arquitecte per al planejament d'execució. I després va ser abandonat.
Mentrestant, aquest s'ha convertit en un grup molt bonic. Caracteritzat per un lleuger cinisme davant les recurrents "coses" o "errors". Per a qui és difícil entendre com va sorgir en primer lloc ...
Però quan he arribat avui, m'ha sorprès. HOLGER, la constructora, havia tirat endavant a tota màquina i ja havia instal·lat el revestiment de plaques de guix. I la terrassa tenia ara un pis.
Després vam notar al primer bany que les rajoles de gran format tenien gairebé dos metres d'alçada. Quan va ser l'última vegada que ho vaig veure? Sigui com sigui, torneu a baixar amb les coses. El microciment era llavors la paraula clau. I significativament menys "disseny d'escorxador".
En el següent bany ens vam trobar que la dutxa no era realment accessible, ja que el vàter estava previst en el camí. Ens miràvem els uns als altres. I Elena sabia que tenia molt a fer.
Em va sorprendre positivament de nou l'alçada del sostre, de la qual havíem parlat molt en les últimes setmanes. Comencem a la zona d'entrada amb 2,35 m, que després s'obren a uns 2,75 m. I a la zona d'habitacions, banys i el petit passadís arribem als 2,55 m complets. A tot arreu. Aconseguirem molt bé el nostre llenguatge de disseny de línies reduïdes.
Així que en resum: Encara estem esperant mostres dels aires condicionats– difusors. I des de les finestres, ja que ens adaptarem en color a la metal·lúrgia existent a la façana. Però si els terminis de lliurament no frustraven massa malament els nostres plans, fins i tot podríem acabar a temps.
un somni
Així que siguem sincers i sense ulleres de màrqueting: mai he vist un apartament que tingui aquest aspecte. I després també des de totes les habitacions. Per no parlar del terrat... Aquesta és absolutament única i una casa de somni absolut!
